El passat dissabte deia 15 de maig del 2010, vàrem participar com a comvidats en el programa l’Internauta de Catalunya Ràdio. Allà vàrem parlar sobre el projecte d’HORTANIC.com i la venda del calçots online. Estem contents de la participació en aquest programa i agraïm també des d’aquí la oportunitat brindada a en Vicent Partal i tot l’equip del programa. També volem felicitar la iniciativa i l’èxit d’en Sergi amb www.f1portal.net, amb qui vàrem compartir entrevista durant el programa i tot i parlar de projectes de naturalesa molt diferent, compartim la il·lusió, emprenedoria i sobretot, aquest fantàstic mitjà d’Internet per a relacionar-nos amb el món!
Us animem a escoltar-nos a…
http://www.catradio.cat/audio/437405/F1portalnet-i-Hortanic
Hola a tothom, des d’aquest espai del qual de tant en tant anem informant-vos de diverses cosetes, dir-vos que aquests darrers dies d’abril posem fi a la campanya de calçots 2009-10. I fins l’octubre que ve, és clar!
Tanquem aquesta campanya amb gust positiu. Ha estat un any de moltes calçotades aquest, i fins i tot en algún moment ens heu fet anar de vòlit… Que bé! Esperem que hàgiu gaudit d’allò més les vostres vetllades a l’abric de la brasa, i que torneu a tenir-nos en ment per a la propera temporada. Gràcies a tots i totes.
Malgrat tot, la tasca des d’HORTANIC no s’atura. Esperem enllestir aquest web per a poder-vos oferir més productes provinents de l’hortet de casa nostra i d’altres cases de pagès. www.hortanic.com reneixerà com a projecte en els propers mesos. Us animem a visitar-nos tot sovint i si ho desitgeu, participar-hi.
Presentació plats hivern 2010
Avui hem acompanyat al grup de restaurants Tast al 7 en la seva presentació de la temporada d’hivern.
Tast al 7 és un grup de diversos restaurants situats en municipis del nord de l’Alt Penedès i sud de l’Anoia que promouen la peculiaritat de cadascuna de les seves cuines i l’intercambi entre territoris propers a caball de dues comarques. Tots els integrants compleixen amb el tret comú de treballar amb plats de temporada i amb productes de l’entorn proper.
Així HORTANIC hi hem assistit acompanyant especialment a l’Eva i l’Alex del Celler d’en Lluís. Que avui innaugurant la temporada d’hivern han ofert un tast gastronòmic dels plats que oferiràn en un entorn peculiar, el Celler de Can Pardas a Torrelavit, dedicant-nos aquests darrers una visita guiada i maridatge dels seus vins amb les menges presentades.
FRED + FLAMA = CALÇOTADA, i amb aquesta filosofía és com es plantegen les cartes de Tast al 7 per aquests propers mesos. Avui hem pogut tastar el remenat de calçots petits amb llangonissa i el carpaccio de peus de porc. Dues exquisideses al paladar i amb una de les quals, tenim el goig d’estar ben representats. Una nova demostració del joc que pot donar a les cuines aquest peculiar calçot petit d’HORTANIC. No perdeu la oportunitat de tastar-los!
www.tastalset.com
Senzillament GENIAL. Així és com puc descriure millor la vetllada aquest dissabte passat a Cal Cabreta del Terme. Com sempre hem trobat una colla que ha fet família i s’ha sumat als padrins Angelina i Joan, així com al Xano i l’Angie. Per primera vegada he combinat l’arrós amb una calçotada! Si, si, una arrossada de llebre (per xupar-se’n els dits!!!) va ser el plat que va acompanyar la prèvia calçotada; moment que vàrem aprofitar amb en Marc Balcells per a gravar algunes explicacions sobre el cultiu i menja dels calçots en anglés, les trovareu penjades per la pàgina i si mai teniu d’explicar com funciona la nostra festa a algún amic/ga de les diàspores de parla anglesa, ja ho sabeu, ens el direccioneu i nosaltres n’hi farem cinc cèntims. D’aquí a uns dies també disposarem de videos amb la mateixa explicació però en francès, galego i euskera.
Gaudiu de les fotografies que va fer l’Angie durant la vetllada. N’hi trovareu una de la pizza de fredolics que en Xano va idear la setmana passada. Si teniu l’ocasió (i aprofitant que encara se’n fan!) tasteu-la, és de llàgrima!!!
Després de 5 anys d’activitat, la nostra petita estructura va prenent forma. I l’estrena del nostre logotip n’és una nova mostra.
El disseny sempre ha estat un company necessària de la nostra petita activitat. Molts dels qui ens coneixeu des de l’inici ho heu pogut comprovar amb els nostres cartells de temporada a les botigues on comercialitzem els productes HORTANIC, a través de la nostra publicitat en forns de pa i carnisseries i com no, també amb aquest web.
En aquest camí sempre hem anat agafadets de la mà de la Roser -i des d’aquí te’n donem novament les gràcies-, qui ha sabut plasmar sempre la nostra filosofia. Una nova mostra n’és el logotip que us presentem i que des d’ara ens identificarà com a marca.
El logotip el composa del propi nom d’HORTANIC, tot jugant amb una escala gradual de colors que van des del marró de la terra, fins al verd del fruit recol·lectat. I es reforça a més, amb els elements dels arrels i el punt de la “i” en forma de fulla. Tot plegat simbolitza l’origen i el resultat d’uns fruits, d’un treball. Tot plegat vol simbolitzar la nostra filosofia d’oferir productes de manera directe entre qui els produïm i els qui consumim. Perquè per a nosaltres: PROXIMITAT = QUALITAT
Sóc afortunat:
Doncs he triat aquest dilluns, entre Nadal i Setmana Santa, per fer la calçotada de cada any i el dia s’ha aixecat transparent, plàcid, clar i assolellat; convidant a exprimir-lo fins el final, a assaborir-lo sense límits, a viure’l, senzillament.
Sóc afortunat:
Doncs tinc un bon amic que fa ceballots. L´he anat a trobar de bon matí. Em la fanga a la mà els
arrenca amb el mateix respecte que sis mesos abans els habita plantat. Feineja entre els socs segur i decidit. Amb un cop d’ull sap tot d´una quin manat pot veure per fi la llum i quin necessita encara reposar uns dies mes enfonsat dins la terra fresca, humida i esponjosa.
D´aquí i allà apareixen, a poc a poc, les cebes premudes, blanques i llargues. Quan ja tinc la quantitat que necessito en Marc em mira als ulls i em diu: ” Sé que els sabràs gaudir”.
Sóc afortunat:
Doncs dins del cotxe fem camí nord enllà l´Isabel, la meva dona; la Júlia, la nostre neta i la Mary, la gran i fidel amiga.
Sense entrebancs i amb una oloreta de ceba dolça, suau i un punt seductora ben aviat descobrim el Pirineu que ens observa d´un tros lluny, definitiu i impassible, embarretat de blanc com si
hi hagués nevat fes uns quants dies.
Sóc afortunat:
Doncs a la Torre d´Oristà ens esperen la Concepció i la Pilar, l´Esteve i en Pere envoltats de la seva família. I ens reben com només ells saben fer-ho, amb sincera cordialitat, amb braços, cors i portes de bat a bat. Senzillament amables i respectuosos, son amics d´una peça, generosos i trempats.
De sobta la llenya suara morta esdevé flama viva per acabar em brasa roja on jauran el ceballots per ennegrir fumejant i perfumant l´aire d´aquest racó del Lluçanès.
Ara pla, però que en sóc d´afortunat:
Doncs drets al vol d´una gran taula pelem i suquem les cebes calentes a la salsa que em va ensenyar a fer la meva mare i a ella la tieta Pilar i a ella… I mengem ceballots, i corra el porró ple de cava fresc,i el vi negre ompla els gots,i ……..
Després, al menjador, dinem, i bon déu quin bon dinar! L´ embotit de la casa, gustós i immillorable, l’amanida fresca i complerta, la carn de xai i de vedella -Tria, tria noi i remena que aquí no hi falta de res, del bo el millor!-.
Dolços, cafès, licors i la millor sobretaula. La conversa es fa fluïda i agradable, a veure qui la diu més grossa, acudits i rialles, records i nostàlgies.
Però que n’arribo a ser d´afortunat:
Doncs no hi ha ni un sol adéu entre nosaltres. Fins l´any que ve, companys! Quan el fred ens torni a fer abrigar i en els camps despuntin una vegada més els ceballots, ens retrobarem i es reproduirà l’encant d´aquest dia.
El camí que ens torna a casa ens espera i partim. La Júlia, esgotada, s´adorm des seguida. Llavors nosaltres evoquem el que hem acabat de viure, ha sigut un dia ben complert, envoltat de bons amics, un dia que s´acaba enfosquin amb la mateixa placidesa que clarejava de bon matí.
Soc el més afortunat:
Doncs vull ser també agraït; Gracies a tots per tot i que siguem prou eixerits per mantenir per sempre aquesta màgia.
Fins l´any que ve a tothom, canalla.
Manel. ( gener del 2.009 )
Aquí teniu part del vídeo del concurs de salses de calçot, una pràctica anual celebrada per la nostra colla. El proper any… procurarem no organitzar-la un diumenge… les nits de festa continuen passant-nos factura! (i que per molts anys duri! Eh Txaqui?)
Les pizzes de la Vendetta han sorprès en l’espai gastronòmic martinenc. Han començat amb l’empenta que avui els porta a conquistar moltíssimes llars de l’Alt Foix amb les seves pizzes per a emportar. Des d’allà tot l’equip capitanejat per l’Ariel, han conseguit popularitzar entre tota la seva clientela la pizza de calçot petit.
La pizza de calçot petit ha esdevingut la revolució de la nostra temporada! Proveu-la de fer a casa amb alguna de les recemptes que us plantegem des d’aquí. Si no teniu ganes de cuinar però, sempre podreu demanar-la entre d’altres llocs, a la Vendetta.
Un dels nostres primers col·laboradors i pare adoptiu del calçot petit, en Joan Morell sempre ha fet al nostre costat. Aquest vídeo presenta a en Joan a la seva cuina, la de Cal Diari de Sant Martí Sarroca, des d’on ens fa una mostra d’alguns dels plats d’èxit amb calçot petit com a ingredient.
A cada plat i en tots moments, en Joan sempre innova! No us perdeu la oportunitat de visitar-lo en alguna ocasió!
www.caldiari.com
Encetem un nou apartat dins l’espai d’hortanic.com, aquí podreu trobar una col·lecció de vídeos “casolans” on nosaltres mateixos i els nostres col·laboradors mostrem diferents receptes amb calçots, especialment amb calçot petit. Es tracta d’aportar noves idees per a les cuines, tant de casa com de restaurants, amb un producte de temporada i a l’abast de tothom. Ens agradaria que en aquest espai mostrar les múltiples possibilitats del calçot com a ingredient. T’animem a donar-hi un cop d’ull i també a participar, que quants més serem més riurem!
Comencem amb un vídeo on mostrem la manera com nosaltres coem els calçots en una calçotada. N’hi diem la TÈCNICA DEL FILFERRO.
Cosim els calçots agrupant-los per tamanys similars. Deixem uns vuitanta centímetres per cada extrem de filferro per a poder agafar amb les mans tota la sirga sense perill de cremar-nos i… apa! cap al foc!
